dissabte, 15 de maig del 2010

Articles

"La lectura mecánica":
Segons explica aquest article el millor mètode per aprendre és que els alumnes descobreixin per ells mateixos, per aquesta raó els alumnes han d'estar motivats i han d'entendre el que estan llegint. És en aquest moment quan el mestre ha d'oferir lectures apropiades al seu nivell i que els motivi a continuar llegint.
l'article parla de cinc mètodes diferents per aprendre a llegir:
La lectura amb el mestre: on l'alumne demana al mestre que li llegeixi, i aquest ho fa paraula per paraula i deletrejant.
La lectura mecànica: on es dóna un llibre a l'alumne i l'ha de poder llegir i entendre.
La lectura aprenent de memòria: on s'aprenen versos, oracions i també poden arribar a pàgines senceres.
La lectura comuna: per parelles, mentre un llegeix l'altre el corregeix.
La lectura amb intel·ligencia del que es llegeix: on es fa lectura progressiva, i el mestre ha de buscar llibres adients pels seus alumnes, per què els puguin entendre.
Quan estiguem davant dels nostres alumnes hem d'esenyar a llegir i escriure potenciant els llibres o contes que els puguin interessar i despertar en ells la curiositat, les ganes de saber que explica el conte, el què passarà... Hem de saber escollir el material que treballarem per no desmotivar als nostres alumnes.
"Leer para ensenyar a escribir"
Segons Ana Teberosky, l'èxit de la tasca educativa depèn majoritàriament de les estratègies pedagògiques i dels coneixements que utilitza cada mestre.
Per exemplificar-ho, l'autora ens descriu cinc situacions d'aprenentatge realitzades amb alumnes de primària:
La primera situació, on l'educadora és Eliane Mingues, ens explica que als infants de 5-6 anys se'ls hi introdueix la lectura amb llibres que no estan pensats per explicar a la seva edat, com poden ser les novel·les o històries reals que la mestra els llegeix a la classe durant uns quants mesos. Posteriorment els hi fa un breu resum del que passa, per que d'aquesta manera sigui més fàcil motivar als alumnes a saber què és el que passarà després.
Quan han acabat de llegir el llibre els infants han d'escriure el que han entés que passa a la història o novel·la.
A la segona situació se'ns proposa la tècnica de memoritzar una història per posteriorment, fer-ne una representació. Cada infant s'ha de posar al paper d'un dels personatges, representar la situació en que es troba aquesti actuar, tenint en compte les característiques del propi personatge.
L'objectiu és que els infants aprenguin a cercar, descriure i resumir les idees principals de cada història i poder memoritzar-les per després representar-les.
La tercera situació, on Tullio De Maurio ens explica una tècnica que consisteix en repetir durant un any el mateix inici d'un text, per fer-los fer una redacció als infants. Fent aquesta repetició es podrà observar l'esforç i la millora de cada un dels infants mitjançant les redaccions.
A la quarta situació els alumnes han d'adaptar un text segons els seus punts de vista, gustos i opinions, per adaptar un text ja escrit en un de nou i original fet per cada un dels alumnes.
La cinquena situació parla de les tradicions jueves, i una d'elles és que el pare de la família ha d'explicar la història de l'èxode del poble jueu d'Egipte, partint de les preguntes dels més petits de la família (els psicòlegs nord-americans l'anomenen Ensenyament recíproc). Gracies a aquest ensenyament hi ha interacció entre els nens de diferents edats i amb els adults, ja que cada un té les seves funcions.
Posteriorment ens explica alguns dels principis d'aprenentatge partint dels exemples anteriors.

dijous, 13 de maig del 2010

10 Observacions d'escriptura:

















La Panera


VEU ENTRE LÍNIES:


El dia 11 de març vam anar a veure l'exposició de la panera on ens van explicar com podíem lligar la exposició amb els més petits (havent preparat el dossier abans de fer la visita). Ens van aconsellar que aprofitéssim qualsevol projecte o activitat que féssim a l'aula per lligar-la amb l'exposició per qué d'aquesta manera fós més significativa pels infants.
En aquesta exposició es treballa el llenguatge, que es desglossa en paraules, frases, llibres i biblioteques. La guia de l'exposició ens va comentar que el primer que feia amb nens i nenes petits quan anaven a veure l'exposició era preguntar-los on hi havia paraules. Els infants contestaven que poden estar escrites, ser cantades, llegides, entre altres. La guia aprofitava aquestes respostes per explicar-los que una combinació de paraules crea una frase, moltes frases formen llibres i molts llibres formen una biblioteca.


Collage de paraules:

Aquesta era una de les obres que amb fotos de cartells retocades amb fotomuntatge, l'artista realitzava un collage i posteriorment el digitalitzava.




Lletres superposades que fan una paraula:

Aquesta obra és una paraula que a primer cop d'ull no és veu per què les lletres estan superposades i tenen una grafia angulosa. estan fetes amb cinta adhesiva negra.






Los niños de Egolactante, de Javier Pañafiel:

Aquesta obra representa un nen d'un còmic i el significat que se li dóna és que els nens volen ser grans i els grans volen tornar a ser petits.






Les sabates, de Ernández Diez:

Aquesta obra està feta amb fotografies de diferents sabates que tenen una lletra com a símbol de la marca que representen. En les fotografies les sabates estan ordenades de manera que juntant les lletres formen una paraula, com els noms de personatges importants de la hhistòria universal.


Biblioteca de moble , de Nil Holger Moormann:

És un disseny d'una cadira que també té una petita biblioteca.

Amagar la paraula, de Harald Klingelhöller:
És una obra formada per lletres gegants, construides a partir de mòdula de cartró ondulat, acer i miralls en alguna de les cares de les lletres.




Obra dels desitjos, de Claudia Terstappen:

Aquesta obra és una fotografia dels desitjos dels budistes que els lliguen abans d'entrar al temple i que esperen que es compleixin.




El pentagrama, de Jorge Mach:

En aquesta obra apareixen línies de pentagrama amb retalls de diari de successos, deixant un espai per les notes. De lluny semblen línies però a mesura que t'aproximes a l'obra es descobreixen els retalls de diari.